Inclusió

La diversitat en ella mateixa no és ni una benedicció ni una maledicció. És senzillament una realitat. El que importa és saber com viure junts. (Maalouf, 1949)

Una escola inclusiva és aquella en la qual poden aprendre junts alumnes diferents, una escola que no exclou ningú, perquè no hi ha diferents categories d’estudiants, només hi ha una sola categoria d’alumnes, sense cap mena d’adjectius, que —evidentment— són diferents.... La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament). P. Pujolàs i J. R. Lago (2006).

A partir de la idea que cada persona és única i irrepetible, el fet d’educar comporta reconèixer que la diversitat és l’essència mateixa de la societat i conèixer i donar resposta a les necessitats diverses dels alumnes a través de:

  • -Crear entorns rics d’aprenentatge, ajustats a les capacitats dels alumnes i a les seves possibilitats d’aprendre.
  • -Tenir unes bones expectatives d’èxit de tots els alumnes perquè, d’acord amb les seves característiques, trobin entorns de convivència i d’aprenentatge que resultin estimulants a les seves capacitats i que en compensin les dificultats.

Per tot això, a nivell organitzatiu:

  • -Els agrupaments dels alumnes es realitzen en grups heterogenis de 1r a 4t.
  • -Es tracta la diversitat a través de diversificar les activitats d’aprenentatge en nivells de dificultat i construir un itinerari el més personalitzat possible dins cada matèria o àmbit per als diversos alumnes.
  • -Es redueix el nombre d’alumnes per aula a través de les ternes (els 2 grups inicials   es reorganitzen en 3 grups en diverses matèries o sessions setmanals de matèria). Aquest tipus de distribució presenta l’avantatge respecte dels desdoblaments tradicionals (cada aula es divideix en 2) que redueix la necessitat de professorat i, per tant, el mateix recurs pot ser utilitzat en més sessions o matèries.
  • -Es fan atencions individualitzades (o bé) s’atenen grups reduïts dins l’aula heterogènia (2 professors a l’aula).

Durant els tres cursos 2013-14, 2014-15 i 2015-16 s’ha treballat amb els agrupaments PIM (pla d’impuls i millora) amb els alumnes que s’incorporaven al centre a 1r d’ESO amb baix nivell competencial i posteriorment s’ha implementat al 2n curs d’ESO. Aquests agrupaments especials es feien a les àrees instrumentals. La proposta per aquest any és treballar en agrupaments de ternes heterogènies, en substitució dels agrupaments PIM.  Anualment es decidirà si, atès les característiques dels diversos grups, pot resultar òptim implementar algunes sessions en agrupaments PIM. 

Avancem cap a la personalització de l’aprenentatge:

La personalització de l’aprenentatge es pot entendre com el procés pel qual els centres educatius, d’una manera sistemàtica i estructurada, ajuden els estudiants a aprendre, a crear plans personals que condueixin a l’assoliment dels objectius, a formular-ne les aspiracions i a donar evidència del seu aprenentatge i avaluar-lo, acompanyats per professors que donen suport i exerceixen de mentors. La personalització no és un model d’intervenció ni admet una recepta concreta, sinó que és la resposta a l’exigència fonamental de centrar-se en l’alumne i en la formació de la persona en la seva totalitat. (Consell Escolar de Catalunya, 2014).

A  la Secció d’Institut Dosrius ens proposem anar avançant en aquesta línia. Les idees que sustenten la personalització de l’aprenentatge i que van en la línia dels objectius del PEC són les que apareixen a la publicació “De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola per a tothom, un projecte per a cadascú”, publicada pel Departament d’Ensenyament, l’any 2015:

  • -L’alumne és el protagonista de l’aprenentatge i s’hi ha d’implicar de manera conscient, per la qual cosa és primordial fomentar-li activament la motivació.
  • -El professorat ha de proporcionar estratègies d’aprenentatge que s’adaptin al ritme de cadascú tot respectant i aprofitant els coneixements, les experiències, destreses i preferències dels alumnes.
  • -El professorat ha de ser assessor i facilitador d’aquest aprenentatge. Ha d’estar ben format en comunicació i col·laboració, tenir el gust i l’aptitud d’aprendre i conèixer formes diversificades d’avaluació.
  • -El coneixement es construeix col·laborativament i es promou mitjançant entorns d’aprenentatge que incorporen recerca, resolució de problemes i treball per projectes, en un context que considera que compartir el coneixement és un component intrínsec del procés d’aprenentatge.
  • -La flexibilització del temps de les activitats, per la qual cosa cal replantejar i adaptar l’organització escolar als requeriments de la personalització de l’aprenentatge.
  • -La identificació de les necessitats dels alumnes i la concreció dels plans de treball corresponents parteixen del coneixement de les fortaleses i les debilitats de cada alumne a través d’un procés d’avaluació i diàleg.

L’avaluació formativa és part del procés d’aprenentatge. La valoració dels estudiants es basa en els avenços personals i en l’evidència que mostren els resultats de les activitats desenvolupades, que informen del progrés, dels coneixements i d’allò que són capaços de fer.

Darrera modificació elDimecres, 13 Juliol 2016 05:21
Més en aquesta categoria: « Participació Innovació »